una mica d tot

casualitats d la vida, en pocs dies he parlat amb varies persones sobre la falta o millor dit d la pèrdua de valors en la nostra societat, valors referents al famós civisme, respecte, autoritat dls professors i pares (q es podria qüestionar l'autoritat com a valor), l'educació ciutadana... en definitiva tots aquells minims q ens permeten dur una convivència pacifica, i jo em pregunto i això a q es deu? m'he d posar pesimista i no creure en l'esser humà? en pensar q no tenim futur? o és q la culpa d'això la té la laicització de la societat amb la conseqüent pèrdua d'influència de la religió? la veritat jo no crec q sigui culpa de la laicitizació, si penses en això estaria donant raó aquells q veuen a la religió com una simple eïna per a mantenir cohesionada la societat (fins aqui hi puc estar d'acord) però el q ja no crec es q la religió tingui el monopoli d'aquests valors, si que molts hi poden coincidir però res més, és a dir, crec q el problema va més enllà, però no se quina en pot ser la causa, potser els q em coneixeu ja estareu pensant en q estic culpabilitzant al sistema econòmic, no se si això és simplificar massa, però per mi l'arrel dl problema es troba en l'economia. Altres, paralel·lament amb la laicització de les societats afeigeixen l'ampliació de models familiars a la falta dels valors, tampoc crec q sigui aquesta la qüestió, és més, ho trobo una posició bastant conservadora, no té ni cap ni peus dir q un home i una dona transmetran uns valors més aptes per a la convivència q dos persones dls mateix sexe o una familia monoparental. per tant jo aposto per un repartiment més equitatiu de la riquesa, per a tornar a ser persones, és a dir, ens estem automatitzant massa, no ens parem a pensar q estem fent ni cap a on estem anant, pensem en q tots som iguals, hauriem de pendre més consciència d la cosa pública i... deixar de ser subjectes i tornar a ser persones i pq no, tornar a ser col·lectius.