Jorge Bucay

he treobat un poema dl Bucay q expresa molt bé el q em passa a mi el tema d l'edat, no se pq desde q vaig fer els 19 q a cada aniversari em deprimeixo, se q no en tinc motius però no ho puc evitar.... no es q em preocupi només fer-me vella, i q em surtin arrugues i q passi el temps...sinó q vull fer moltes coses i tinc por d no poder-les fer, voldria fer tot al seu moment sense equivocar-me, en el seu moment, quan toca, però clar això mai es així i per tant moltes vegades tendeixo al penediment o a una pitjor tortura d pensar: q hagués passat si ho hagués fet????d'aqui el meu nick d no hay nostalgia peor q añorar lo q nunca sucedió...
aqui va el poema:

Brevedad:
(d cuentos para pensar)
He nacido hoy de madrugada
viví mi niñez esta mañana
y sobre el mediodía
ya transitaba mi adolescencia.
Y no es que me asuste
que el tiempo se me pase tan aprisa
sólo me inquieta un poco pensar
que tal vez mañana
yo sea
demasiado viejo
para ser lo que he dejado pendiente